LA TARDOR

''els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.

el vent les fa caure,
les duu fins al port.
quan surtis de casa,
trepitja-les fort!


les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop,
les flors, espantades
es tanquen de cop.''

És un poema de Bofill, F.; Puig, A,; Serrat,F molt bonic que he volgut ficar per un treball de classe.
També ficaré un quants refranys i dites, per fer-ho més complet


A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
La tardor és la primavera de l'hivern
A la tardor castanyes i cargols amb banyes.
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara.

i ara ve el que tots coneixem:
 
A la tardor, ni fred ni calor.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada